Construir la Catalunya del demà des de l’ahir i l’ara: la memòria inclusiva de les migracions com a pilar de les polítiques interculturals
Catalunya és, ha estat i serà terra de pas i d’acollida. Tot i això, la immigració, que és un dels motors estructurals de la societat catalana, encara no ocupa el lloc que li correspon en la memòria col·lectiva. L’amnèsia sobre els processos migratoris i la percepció de discontinuïtat entre onades migratòries han generat un buit que facilita l’aparició de relats excloents i visions homogeneïtzadores del passat. Aquest buit alimenta un gir Ideològic que problematitza la diversitat i dona espai a discursos xenòfobs que qüestionen la convivència.
Aquest cicle proposa una resposta clara i propositiva: construir una memòria col·lectiva inclusiva a través de la interculturalitat. No es tracta només de recordar, sinó de fer de la memòria un espai de diàleg, reconeixement mutu i trobada entre generacions i procedències diverses. L’interculturalisme —amb els seus pilars d’igualtat, reconeixement de la diversitat i interacció positiva— necessita una quarta columna: la memòria compartida.
Aquesta mirada posa l’accent en el contacte intergeneracional entre les migracions internes dels anys 50-75 i les migracions internacionals del segle XXI. No podem gestionar la diversitat d’avui ignorant les lluites i trajectòries de l’ahir. El diàleg entre aquestes genealogies migratòries pot generar un fil conductor comú, capaç de reforçar el sentiment de pertinença i de construir un relat compartit de país.
El cicle també vol obrir el debat sobre el Factor-M, la presència estructural de la migració en la història catalana, i sobre la necessitat de reconèixer la immigració com a patrimoni cultural immaterial de Catalunya. Aquest reconeixement podria dotar-nos d’un marc sòlid per contrarestar relats nativistes i per situar la diversitat com una de les constants vitals de la identitat catalana.
Finalment, reflexionarem sobre com les institucions, l’espai públic, els museus i l’educació poden contribuir a construir aquesta memòria viva. I, sobretot, com es pot traduir en polítiques públiques concretes i en accions comunitàries que facin de la memòria una eina de cohesió i de futur.
Coordinat per: Ricard Zapata-Barrero (UPF), autor del llibre “Memòria Col·lectiva Inclusiva i Migracions a la Catalunya Diversa d’ahir, d’avui i de demà”.