Els dols a l’inici de la vida. La seva importància en la resta de la vida Els dols a l’inici de la vida. La seva importància en la resta de la vida Els dols a l’inici de la vida. La seva importància en la resta de la vida
Conferències i Debats

Els dols a l’inici de la vida. La seva importància en la resta de la vida

La seva importància en la resta de la vida

Néixer i créixer implica transitar complexes transformacions biològiques, subjectives i socials. Passar de la vida intrauterina a l’extrauterina, alimentar-se, moure’s, comunicar-se, passar de ser l’únic nen o nena a ser qui ha nascut primer o passar de jugar a assumir certes responsabilitats comporta dols i aprenentatges. Qui i com s’acompanyen aquests dols és rellevant per a la vida posterior, en la mesura en què habiliten i acompanyen o dificulten la seva realització.

A càrrec de:

José Ramón Ubieto, psicòleg i psicoanalista, columnista de La Vanguardia, autor de nombrosos articles i llibres sobre infància, adolescència i joventut, com també l’accés i l’ús a les xarxes socials.

Anna Habimana Jordana, llicenciada en Medicina, especialitzada en pediatria, màster en Cures Pal·liatives Pediàtriques. Duu a terme la seva tasca assistencial al Servei d’Atenció Integral a l’Infant amb Malaltia Crònica Greu de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

Carolina Remorini, antropòloga social i doctora en Ciències Naturals. Investigadora en el Grup AFIN Barcelona (UAB) i INARI Global Social Action SL. Especialista en etnografia i antropologia de la infància, en l’àmbit de la qual desenvolupa diversos projectes de recerca, transferència i formació en desenvolupament infantil, criança i salut perinatal.

Traducció al català i castellà.

Horaris

Dimecres 7 de maig, a les 18.30 h

Comentaris

Entrada gratuïta

Durada aproximada de l’activitat: 90 minuts

Capacitat limitada

Es demana puntualitat

En col·laboració

AFIN Barcelona

MÉS ACTIVITATS D'AQUEST cicle de Reptes Humanístics

Conferències i Debats

Els dols que ajuden a viure (millor) durant la maduresa

Al llarg de la vida, els éssers humans travessen etapes vitals que requereixen acomiadar-se de situacions, condicions, característiques, expectatives o desitjos, com també acceptar-ne i, si és possible, donar la benvinguda a d’altres. Reconèixer i afrontar aquests dols ajuda a viure (millor).