El futur de la terra, el bosc, el mar i les ciutats

En el transcurs de la història, el racisme com a prejudici sobre l’ascendència ètnica associat a la discriminació ha estat motivat per projectes polítics. Aquesta conferència vol desmuntar la idea que el racisme és un fenomen innat i universal i ens convida a entendre’l com una eina política que ha modelat societats senceres.

Almenys al llarg de l’última dècada, l’economia índia està creixent més que la xinesa, i tot apunta que la diferència de creixement s’engrandeixi a mesura que passi el temps. Cap a on es dirigeix l’Índia en el futur? Aconseguirà empènyer l’ordre global cap a la multipolaritat, en lloc de veure’ns abocats a un món bipolar repartit entre els Estats Units i la Xina?

Castigades per les desigualtats, milions de persones orienten el seu futur a economies més avançades. En la transició cap a un món globalitzat, són la desigualtat i l’escalfament global el que genera enormes àrees d’expulsió. L’entestament a mantenir un model de mobilitat laboral internacional excessivament restrictiu constitueix un error.

El president dels Estats Units va sentenciar que en la política oficial del seu govern es reconeixerien “únicament dos gèneres: el masculí i el femení”, fet que dificulta la possibilitat de donar-nos forma com a subjectes diversos, però socialment iguals i igualment lliures.

La IA ja influeix en les nostres decisions personals i col·lectives, sovint de manera invisible, i cal garantir que sigui responsable, explicable, justa i robusta. Aquesta sessió vol respondre a una pregunta clau: pot la IA ser una aliada de la humanitat o es convertirà en un rival si no sabem com governar-la?

La intel·ligència artificial no es revela en línies de codi ni en paràmetres. El que deixa rere seu són empremtes en la terra i en les vides de les persones: llars reduïdes a runes, famílies desplaçades una vegada i una altra, hospitals i escoles destruïts i la lluita diària per trobar menjar o aigua.

Les fonts d’energia s’han anat superposant sense arribar a substituir-se mai. Lluny de competir entre si, s’han desenvolupat una rere l’altra i han crescut juntes, entrellaçades en un sistema complex que dificulta qualsevol transició real.

Aquesta trobada vol reflexionar i dimensionar com es configura, es gestiona i es transforma el concepte de consentiment en les democràcies contemporànies, entès com a principi de legitimitat política, ètica i social i analitzant la seva projecció en la vida digital, cultural i sexual, amb la finalitat de promoure una cultura del consentiment basada en la llibertat, la igualtat i la dignitat de les persones.

Aquest diàleg vol explorar com aquests canvis geopolítics, tecnològics i normatius estan redefinint l’escenari empresarial i quines estratègies poden impulsar un creixement més sostenible, competitiu i innovador.

Els relats de guerra no són neutrals: són instruments polítics, a favor d’un bàndol o d’un altre, a favor o en contra de la guerra. En un moment en què estem envoltats de conflictes sagnants, aquesta trobada no es vol centrar en les notícies d’actualitat, sinó a fer un pas enrere per enfocar-ne una perspectiva més àmplia.

Com a usuaris de les xarxes socials, sovint semblem aquell personatge de la mitologia grega que, lligat a una roda, estava condemnat a girar eternament. Al mateix temps, i a un ritme desconcertant, s’està produint una incerta transformació geopolítica del món. Enmig d’aquesta deriva, hi ha un temps a escala humana?

Quines són les grans transformacions que ha viscut el sector de l’energia al llarg de l’última dècada i quin impacte han tingut en el procés de descarbonització de l’electricitat? Veurem quins han estat els èxits principals en la integració de les energies renovables, com també les dificultats que encara cal superar.

Cada vegada es fa més evident la distància que hi ha entre el compromís dels empleats i les empreses: molts treballadors senten que treballen només perquè no hi ha cap altre remei, mentre que busquen el sentit de la vida fora del lloc de treball. Aquesta desconnexió no és fruit només de decisions individuals, sinó que s’explica per diverses dinàmiques socials i transformacions econòmiques globals que han afavorit el deteriorament progressiu de molts llocs de treball que ja no garanteixen la possibilitat d’una vida digna.

Les narratives violentes i catastrofistes arriben a gran velocitat a les nostres pantalles. Què podem fer per recuperar el control de la realitat, rebaixar l’ansietat que ens insensibilitza i ens allunya dels valors més preuats i posar en marxa una narrativa de l’esperança que doni pas a una revolució humana?

La contradicció de protegir minories oprimides a Occident que representin cultures dominants al Sud Global revela la tensió entre l’universalisme igualitari i el respecte al pluralisme cultural. En un món alhora post-, de- i neocolonial, travessat per desafiaments comuns com ara el canvi climàtic i la intel·ligència artificial, les nocions de tradició i modernitat, reacció i avantguarda es tornen intercanviables segons el context polític o geopolític des del qual se les observi. Qui defensa què i a qui?

A través del seu ADN, els esquelets anònims del passat ens poden parlar per primera vegada i ens expliquen històries de patiment i desigualtat. I nosaltres estem en situació de preguntar-nos com pensem afrontar-la en un futur que preveu el seu creixement.

Emergeixen amb força nous actors i noves tendències. Davant d’aquest panorama, alguns preveuen la possibilitat d’un “concert” entre Trump, Putin i Jinping per repartir-se zones d’influència i estabilitzar la situació mundial.

Mirant enrere, mirant endavant i, sobretot, mirant el món mirarem d’extreure algunes claus sobre el que pot representar Trump per a l’economia mundial.

El present de les ciutats del tercer mil·lenni s’accelera cap a un futur on vells problemes –com ara la manca d’habitatge digne– i nous d’emergents –com les noves vulnerabilitats socials associades als efectes del canvi climàtic– configuren una cartografia urbana plena d’incerteses i nous reptes.

Fora d’Occident, la història dominant del segle XX no és l’Holocaust, sinó la descolonització. I la guerra a Gaza, i la polarització al seu voltant, és el punt de partida per a una àmplia reavaluació de dues narratives sobre el segle passat: el relat triomfal del Nord Global i la visió esperançadora del Sud Global d’igualtat racial i llibertat respecte del domini colonial.